Practicar esport? Sí, però amb seguretat
En els últims anys ha augmentat notablement la pràctica esportiva. Aquest fet, que en si mateix és una bona notícia, es veu eclipsat per la creixent afició als esports de resistència: marató, triatló, iron man, que en ocasions es practiquen amb una preparació escassa i deficient seguretat.
Persones de diferents edats es llençen a recórrer llargues distàncies i a realitzar esforços pels que es troben escassament preparats, sense realitzar en la majoria de casos revisions cardiològiques que podríen proporcionar-los un marge raonable de seguretat.
Per desgràcia, els mitjans de comunicació fan periòdicament ressò de diferents events més o menys greus, que tenen lloc durant la pràctica esportiva i en determinats casos, podríen haver-se evitat.
La majoria de cardiopaties que poden implicar un risc vital als esportistes i a la població en general, poden detectar-se mitjançant exploració física cardiològica, electrocardiograma i ecografia cardiaca. En concret l'ecocardiograma-doppler permet comprovar el tamany del cor, la seva força de contracció, l'estat de les seves vàlvules i els fluxos sanguinis al seu interior. Un ecocardiograma normal permet descartar múltiples afectacions cardíaques que poden suposar un risc vital quan realitzem un esforç.
Així la cardiomiopatia hipertròfica obstructiva, la displàsia arritmogènica del ventricle dret, el síndrome de Brugada o la síndrome de Wolff-Parkinson-White, entre d'altres, són cardiopaties que se sospiten i, en la majoria de casos es diagnostiquen, mitjançant tècniques cardiològiques senzilles que realitzem des de fa anys a la Clínica Salus.
Per tant, esport? Sí, sens dubte. Carreres de fons?, sense cap problema. Però tot això amb una condició: no arriscar en la nostra pràctica esportiva el bé més preuat del que disposem, la nostra pròpia vida.