Entrevista al cardiòleg Pau Vilardell
La tradició familiar de servidors públics i la cardiopatia que va patir de petit li van fer aflorar una vocació que practica ja amb experiència, malgrat la seva joventut. Cuidar el nostre cor és una obligació, encara més si s'és esportista d'elit.
"L'esport és una bona medicina per al cor"
Expliqui’m per què es va fer metge…
He crescut i m’he educat en una família de servidors públics (mestra i bomber), i a casa m’han ensenyat la importància d’ajudar a les persones que ens envolten i tinc una gran consciència de servir al territori. Els metges d’avui en dia hem de saber fer escolta activa dels pacients, entendre les preocupacions actuals de la població i ajudar en tot allò que puguem. Em sento afortunat de dedicar-me a aquesta professió que em permet millorar la qualitat de vida de la població. Per això és molt important cuidar el sistema de benestar actual i els seus professionals, que són els qui el sustenten.
I per què cardiòleg?
Durant les primeres setmanes de vida vaig patir una cardiopatia i aquell fet va marcar la meva família. La mare sempre explica que guarda un dibuix de quan jo tenia 5 anys en què deia que volia ser metge del cor. D’aquell temps sempre recordarem la cardiòloga pediàtrica del Trueta, que va ajudar-nos en moments complicats. Ella, per a mi, és l’ideal a seguir: molta professionalitat i una gran humanitat.
Una estadística recent revela que gairebé el 30% de les morts a Catalunya són causades per malalties cardiovasculars. La societat n’està al cas?
En general, crec que sí. Però la pandèmia va distorsionar la importància de la salut cardiovascular. Per sort, ja hem passat aquesta etapa i s’ha tornat a posar èmfasis en la prevenció. Cal lluitar aferrissadament contra els factors de risc cardiovascular modificables, com ara el tabaquisme, l’obesitat, la diabetis mellitus, la hipertensió arterial i la hipercolesterolèmia. Avui dia encara visitem pacients que no han tingut contacte amb el sistema sanitari des d’abans de la pandèmia...
Creu que els esportistes d’elit són conscients que han de cuidar el seu cor tant o més que la seva musculatura?
De fet, el cor és un múscul que sempre està en moviment. La majoria d’esportistes tenen clar que per posar el cos i el cor en situacions límit és bo fer un estudi cardiovascular complet amb electrocardiograma, ecocardiografia i prova d’esforç. Actualment, les diferents federacions esportives demanen valoracions en funció de si són esportistes d’elit o practiquen esport amateur.
Quines són les principals malalties cardiovasculars que poden afectar els esportistes d’elit?
Qualsevol malaltia cardiovascular. La principal diferència amb la resta de la població és que sotmeten el seu cos a unes condiciones extremes. Per tant, és recomanable fer avaluacions individualitzades. Dependrà del tipus d’esport que practiquin, la quantitat d’hores dedicades a la setmana, l’edat dels esportistes, els antecedents previs...
Hi ha manera de detectar-les amb antelació?
La tecnologia mèdica evoluciona molt ràpidament. La imatge cardíaca actual amb ecocardiografia permet identificar la gran majoria d’alteracions cardíaques estructurals. Es tracta d’una prova ràpida, reproduïble i segura (no emet radiació ionitzant) que permet visualitzar les diferents cavitats cardíaques i identificar les principals cardiopaties. Pel que fa a les patologies elèctriques del cor, algunes es poden identificar amb un electrocardiograma. Cal dir que aquestes proves no ens permeten predir si patirem un infart o una arrítmia cardíaca en el futur, però ens donen informació molt valuosa de l’estructura i electricitat del cor en aquell moment.
Com podem cuidar el nostre cor, si som esportistes amateurs?
De la mateixa manera que els esportistes d’elit. Banyoles és una ciutat ideal per desenvolupar-hi una vida saludable, ja que tenim la gran sort de disposar d’un entorn natural extraordinari com és l’Estany per cuidar el nostre cor. Aprofitem-lo! La conjunció entre la dieta mediterrània, l’activitat física moderada i un bon entorn social són clau pel manteniment de la salut de qualsevol persona.
I a les escoles s’ha de fer pedagogia: no fumar ni beure, seguir una dieta equilibrada, practicar algun esport…
Fa uns 10 anys que visitem els instituts del Pla de l’Estany per fer-hi un cribratge cardiovascular universal a la població de la comarca. Els alumnes són la població adulta del futur i l’institut és el lloc perfecte on introduir els conceptes de reanimació cardiopulmonar (cal ensenyar a actuar a la població davant d’una situació de mort sobtada cardíaca), promoció de la salut i prevenció cardiovascular. Potser caldria prioritzar aquesta temàtica en l’àmbit de l’ensenyament obligatori. Sabem que encara que la majoria de joves de la comarca practiquen esports extraescolars, hi ha un 10% de sobrepès juvenil. Aquest subgrup d’alumnes és especialment vulnerable i és al qual cal dirigir projectes de promoció de la salut.
Per acabar, creu que, malgrat tot, l’esport és una bona medicina per al cor?
Definitivament, sí. L’esport, en la seva mesura correcte, és recomanable per a tota la població que vulgui cuidar el seu cor. Animo a tothom a què el practiqui en grup o en solitari, fent allò que més els agradi.