"Oferim a l'esportista una recuperació més ràpida de la seva lesió"

Per què vas decidir fer-te metgessa?

Carai, una pregunta difícil de respondre... Va ser per tot un seguit de raons, no pas per una de sola. Els pares em diuen que de petita ja volia ser-ne, de metgessa. Anys després, reconec que la meva professió m’enganxa sobretot per la relació que s’estableix amb els pacients, al marge dels coneixements biològics i psicològics que s’adquireixen de l’ésser humà. És aquest vessant humanitari de la medicina el que no hauríem de perdre mai els metges.

Quan vas prendre consciència de l’existència de l’acupuntura?

Exercint de metgessa. Em vaig adonar que la medicina al·lopàtica, la que nosaltres practiquem, no satisfeia en molts casos el que el pacient necessitava en aquell moment. Els resultats de les proves que fèiem eren bons, però la persona no es trobava gens bé. Alguna cosa se’ns escapava...

I aleshores?

Vaig començar a buscar alternatives mèdiques i de sobte vaig topar-me amb l’acupuntura. Vaig pensar que era ideal perquè està indicada també per tractar patologies funcionals (quan alguna cosa no funciona malgrat que els resultats de les proves són normals). I fins avui.

L’acupuntura forma part de la medicina tradicional xinesa. Quin és el seu fonament?

És una branca de la medicina tradicional xinesa i es basa en l’equilibri de les dues grans forces universals que configuren el Tao, el Yin i el Yang És una medicina energètica, ja que el que aconseguim és reequilibrar l’energia del cos.

És vàlida per a moltes disciplines. També per a la medicina esportiva?

Per a totes les disciplines esportives i per a diferents objectius: per millorar el rendiment de l’esportista i evitar futures lesions, i per tractar lesions. En aquest sentit, com més aviat comenci el tractament més ràpida i completa és la recuperació. Una curiositat: als Jocs Olímpics de Pequín, l’equip xinès feia servir l’acupuntura abans que els seus esportistes competissin. I amb tan bons resultats, que fins i tot es va arribar a considerar la possibilitat que aquell fet fos una forma de dopatge! No es va acceptar perquè no s’empra cap mena de substància, a l’acupuntura.

Què li pot oferir a un esportista que entri per la porta de la seva consulta?

El primer de tot és elaborar la història clínica completa de l’esportista, com qualsevol altre pacient, perquè nosaltres tenim una visió global de la persona. Un cop fet, ens centrarem en la lesió o en el motiu de la consulta, i em posaré a buscar la millor i més ràpida solució.

Quin enfocament fa l’acupuntura amb de les lesions d’espatlla, de columna, etc.

Les lesions específiques reben un tractament local enfocat a controlar la inflamació i l’edema, en cas que siguin lesions agudes, perquè d’aquesta manera la millora és molt més ràpida. Si la lesió és crònica, com ara el dolor al genoll dels corredors, el dolor a l’espatlla i al colze dels tenistes o el dolor d’esquena lumbar i cervical en els practicants de bàsquet, natació i ciclisme, ens centrem a reforçar les estructures de l’articulació afectada i aturar el procés degeneratiu.

L’enfocament és global, em deia...

Exactament. I per això mai oblidem l’estat general del pacient. També tenim en compte altres possibles mals que generalment acompanyen les lesions esportives, com ara l’ansietat, mal de cap, restrenyiment o cremor a l’estómac per l’ús de medicació antiinflamatòria, etc.

Per acabar, quina explicació donaria a aquells que miren l’acupuntura amb recels perquè només creuen en la medicina occidental?

Primer de tot hauríem de fer tots l’exercici d’obrir una mica la ment i pensar que, malgrat que la nostra medicina és l’occidental, en altres indrets del món practiquen altres tècniques i tractaments per curar que són tan vàlids com els nostres. I, per altra banda, avui en dia existeix una clara evidència científica dels beneficis de l’acupuntura en la salut de les persones. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) la reconeix i en molts casos la recomana per a casos com ara dolors d’esquena, cefalees, dispèpsies digestives, etc.