La Cirugía Artroscòpica
Una cirurgia mínimament invasiva des de dins de les articulacions
Avui en dia un dels objectius de la cirurgia ortopèdica és permetre la realització dels tractaments quirúrgics necessaris amb la mínima agressió sobre els teixits. La cirurgia artroscòpica és la técnica que s’ha desenvolupat per assolir aquest objectiu en el tractament de múltiples malalties de l’aparell locomotor.
Inicialment la cirurgia artroscòpica va començar a realizar-se a l’articulació del genoll (el primer treball publicat d’artroscòpia data del 1912), sobre la qual es van anar perfeccionant tant les tècniques quirúrgiques com les millores tecnològiques de l’instrumental quirúrgic. Amb l’últim segle, el progrés tècnic i tecnològic assolit progressivament s’ha anat fent extensiu a quasi totes les altres articulacions del cos, essent cada vegada més abundants els procediments quirúrgics duts a terme mitjançant la técnica artroscòpica.
Podem dir que la revolució del tractament quirúrgic de les articulacions iniciada el 1912 ha de considerar-se com una de les majors contribucions a la cirurgia ortopédica del segle XX, al mateix nivell que, per exemple, la substitució protésica de les articulacions. S’han desenvolupat tècniques i material per a la realització de tractaments quirúrgics artroscòpics tant a les grans articulacions (genoll, maluc i tormell), com a les articulacions mitjanes o petites (colze, canell o fins i tot les articulacions de la mà).
A la Clínica Salus Infirmorum disposem d’una equipació tecnológica d’última generació per al desenvolupament d’aquest tipus de cirurgia, que en general se segueix d’un ingrés hospitalari postoperatori curt de 1 a 2 dies, ja que el control del dolor s’assoleix de forma ràpida i les ferides quirúrgiques són mínimes. Les cirurgies que hi desenvolupem més habitualment són l’artroscòpia de genoll (afeccions del cartíleg i dels meniscos, ruptures dels lligaments encreuats, afeccions de les membranes sinovials…), de l’espatlla (inestabilitats de l’espatlla després de luxacions traumàtiques, ruptures dels tendons de l’espatlla, bursitis i ampliació de l’espai per on circulen els tendons, rigideses articulars…), del colze (cossos lliures articulars, colze de tennista, afeccions del cartíleg, rigideses articulars) i del canell (quists sinovials, afeccions de la càpsula articular i de la membrana sinovial, lesions lligamentoses i de l’anomenat fibrocartíleg triangular).