“L’esport d’alt rendiment supera els límits del disseny del cos humà i cal adaptació”

Per què vas decidir dedicar-te a la medicina?

Quan jo era petit, el tarannà del meu metge de capçalera em va agradar molt pel que aportava a la societat i, en paral·lel, veia sèries de televisió com ara ‘A Cor Obert’ que la veritat és que em van marcar molt...

I per què Traumatologia?

El meu pare era lampista i treballava molt amb les mans. Segurament el factor hereditari va motivar que m’agradés una especialitat mèdica que combinava una habilitat manual amb la necessitat de raonar per arribar a una conclusió.

Quin és el teu esport?

De ben petit nedava al Club Natació Terrassa i a l’escola practicava bàsquet; més endavant vaig fer molta muntanya; esquí, escalada... Però ho vaig deixar tot perquè era músic. Tocava la trompeta i fins i tot vam girar amb les cobles Principal de Terrassa, la Ciutat de Terrassa i la Cobla Mediterrània. Ara practico esport de forma individual per mantenir la meva condició física i mental.

La natació, el waterpolo i el rem són esports exigents amb la columna vertebral, oi?

Sí, però jo els separaria. Una cosa és estar dins l’aigua i una de ben diferent estar-hi al damunt. Són esports complexos perquè es necessita tren superior i tren inferior en una bona coordinació, i la columna es doblega i es torça constantment. Existeixen moltes patologies associades d’espatlla, de genolls, de peus, de coll... A la natació, repetir un moviment malament moltes vegades acaba fent lesió. Per exemple, una fissura per estrès de la columna lumbar. El rem és una altra història perquè els mecanismes de repetició són diferents i els entrenaments millorats han servit per protegir més l’esquena. La patologia més característica se sol focalitzar en els discos alts de la columna.

Els esportistes d’elit han d’anar molt amb compte...

Sempre els dic a aquests esportistes que el cos humà necessita activitat per tenir una bona condició física, però l’esport d’alt rendiment ultra especialitzat supera els límits del disseny propi del cos humà, que no està preparat per a aquesta exigència, i de vegades s’arriba a la fatiga. Cal adaptació i, malgrat tot, no hi arriba tothom. L’alt rendiment té conseqüències perquè estem utilitzant unes estructures que no estan dissenyades per a aquesta finalitat. Un dels requisits indispensables és cuidar-se molt: dormir bé, menjar bé, tenir un programa d’entrenament adequat...

Quina patologia és la més prevalent en la columna vertebral?

La patologia de columna lumbar, és a dir, entremig de la zona toràcica i la pelvis. I em refereixo als esportistes en general, practiquin la modalitat que practiquin. En concret, els remers tenen més dolor en els discs de la zona pròxima a la columna toràcica i els nedadors i waterpolistes, més cap a la zona pelviana.

Quan ha de recórrer un esportista d’alta competició a un traumatòleg?

Cal dir, primer de tot, que un esportista d’alt nivell sempre patirà molèsties en alguna banda del seu cos. Sempre. Aquesta és la norma. Quan ha d’anar al traumatòleg? Quan tingui un dolor irradiat que sembla que baixa cap a les cames, un dolor persistent que el desperta a la nit i que identifiqui de seguida com a diferent d’una sobrecàrrega. Per resumir: quan el patró de la molèstia que té habitualment hagi canviat i això li preocupi.

La cirurgia és l’última esperança?

En dependència del cas, és una mesura correctora ràpida, segura i eficaç, i la tècnica quirúrgica sol ser poc invasiva, però no fa miracles. S’ha de valorar sempre el risc-benefici. En un perfil d’esportista jove, fort i vital, es pot arribar a la cirurgia amb l’objectiu de reincorporar-lo a la seva vida esportiva, juntament amb l’aplicació d’un programa adequat de recuperació funcional. Però de vegades la cirurgia només corregeix una molèstia per tornar a la vida quotidiana. Per aconseguir el cent per cent d’èxit hauríem de tenir un recanvi de peça… i això no ho tenim mai.